Passejant…

En acabant d’eixir de classe creue l’avinguda i per vora riu comence el meu passeig. Els sorolls ariben llunyans i cansats, ambulàncies, els motors dels vehicles, gent que crida, aleshores, des del llit del riu les xafades d’una corredora m’ariben clares; el so, però també la seua presència rítmica, amb els malucs i el pel acompassats pel moviment del seu córrer. Altres, també corren però ho fan en bicicleta.

Passat el pont, i deijant darere l’IVAM, acamine fins a les Torres de Quart, meravelloses, triomfals… i envoltades per la ciutat que una vegada varen defendre. Creue carers i avingudes i la gent passa al meu costat, els cotxes i les motos circulen, i en les tendes de menjars simpre hi ha algú. També, als bars fumen fora i les dones majors passegen als seus gossos i paren a xarrar amb les veïnes.

La ciutat que tot ho envolta es mou, canvia de continu, les llumns, les coses i les persones varien constantment la seua relació.

Fer una passejada pot ser el millor del dia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s