A València, tenim la gran sort de poder gaudir de l’antic llit del riu Túria, convertit en un riu de jardins, pistes ciclistes, camins pels que correr i tot tipus d’elements per a que la gent puga fer tot tipus d’activitats lúdiques.
Este matí, després de eixir de classe, en lloc de pendre l’autobús, he baixar al riu, i poc a poc, fent una llarga passejada; lentament, pass a pass, pensant en les meues coses, he tornat a casa. A mitat camí, he fet una parada per fer-me un entrepà de tortilla de creïlles i una Coca-Cola.
L’oratge no estaba massa bé, no sé si és cosa meua, però fea frescor i calor. La veritat es que estava un poc destemperat a causa de que en classe he tingut l’aire condicionat tota l’estona pegat a l’esquena.
Passejar pel llit del Túria és una qüestió interessant. És recorregut per moltes persones al llarg del dia, des de ben matí, fins a la nit.